Introducció

Jesús Moncada i Estruga (1940 - 2005)

Jesús Montcada va néixer a Mequinensa entre els riu Segre i l’Ebre. Aquest poble fou enfonsat per l'embassament de Riba-Roja d'Ebre i és on succeeixen les historietes d'aquesta novel·la. Fou escriptor de literatura catalana. Va fer els estudis primaris a Mequinensa i després es va traslladar a Saragossa amb 12 anys a estudiar batxillerat. Més tard torna a Mequinensa per a exercir de docent durant un parell de cursos, sense tindre encara 18 anys on després retorna a Saragossa per complir el servei militar obligatori. Finalment acaba treballant de docent al seu poble. L'any 1966 Jesús Montcada marxa a Barcelona i decideix dedicar-se a la pintura comercial, per un any, i treballar a l’editorial Montaner i Simón, com ajudant de Pere Calders. 

Obres:

· Novel·les

   - Camí de sirga (1988

   - La galeria de les estàtues (1992)

   - Estremida memòria (1997)

· Relats curts

   - Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981)

   - El cafè de la granota (1985)

   - Calaveres atònites (1999) 

   - Contes (2001) Recull dels tres llibres anteriors.

   - Riada (2000)

   - Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003)

El Cafè de la Granota (1985)

Els catorze contes van ser escrits entre 1980 i 1985, però publicats al març de 1985 per l’editorial La Magranta. Tots aquests contenen un sentit comú i un caràcter mateix. Tots fan que finalment els contes es trobin arribant a un context homogeni.

L’escenari on es desenvolupen els contes es als voltants del poble de Mequinensa. També s'anomena productivitat a poblacions de les rodalies com Lleida. Trobem que es nombren cafès, com ara el Cafè de la Granota. S'anomenen les mines i també els llaüts dels molls de l’Ebre. Tots aquests elements surten directa o indirectament als contes relacionant-los entre si i fent d'ells un sentit comú. 

Trobem molts personatges que surten a molts d'aquests contes: llaüters, minaires, pagesos, botiguers i altres. Tots ells són típics de l'època, que podríem trobar en un poble com el de Mequinensa.

L'altre element que comparteixen els contes és que tots poseeixen humor i una forta ironia en molts dels contes. Els contes en el que és nota molt més d’aquest humor e ironia són Preludi de traspàs i Guardeu-vos de somiar genives esdentegades.