Introducció

Jesús Moncada i Estruga (1940 - 2005)

Jesús Montcada va néixer a Mequinensa entre els riu Segre i l’Ebre. Aquest poble fou enfonsat per l'embassament de Riba-Roja d'Ebre i és on succeeixen les historietes d'aquesta novel·la. Fou escriptor de literatura catalana. Va fer els estudis primaris a Mequinensa i després es va traslladar a Saragossa amb 12 anys a estudiar batxillerat. Més tard torna a Mequinensa per a exercir de docent durant un parell de cursos, sense tindre encara 18 anys on després retorna a Saragossa per complir el servei militar obligatori. Finalment acaba treballant de docent al seu poble. L'any 1966 Jesús Montcada marxa a Barcelona i decideix dedicar-se a la pintura comercial, per un any, i treballar a l’editorial Montaner i Simón, com ajudant de Pere Calders. 

Obres:

· Novel·les

   - Camí de sirga (1988

   - La galeria de les estàtues (1992)

   - Estremida memòria (1997)

· Relats curts

   - Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981)

   - El cafè de la granota (1985)

   - Calaveres atònites (1999) 

   - Contes (2001) Recull dels tres llibres anteriors.

   - Riada (2000)

   - Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003)

El Cafè de la Granota (1985)

Els catorze contes van ser escrits entre 1980 i 1985, però publicats al març de 1985 per l’editorial La Magranta. Tots aquests contenen un sentit comú i un caràcter mateix. Tots fan que finalment els contes es trobin arribant a un context homogeni.

L’escenari on es desenvolupen els contes es als voltants del poble de Mequinensa. També s'anomena productivitat a poblacions de les rodalies com Lleida. Trobem que es nombren cafès, com ara el Cafè de la Granota. S'anomenen les mines i també els llaüts dels molls de l’Ebre. Tots aquests elements surten directa o indirectament als contes relacionant-los entre si i fent d'ells un sentit comú. 

Trobem molts personatges que surten a molts d'aquests contes: llaüters, minaires, pagesos, botiguers i altres. Tots ells són típics de l'època, que podríem trobar en un poble com el de Mequinensa.

L'altre element que comparteixen els contes és que tots poseeixen humor i una forta ironia en molts dels contes. Els contes en el que és nota molt més d’aquest humor e ironia són Preludi de traspàs i Guardeu-vos de somiar genives esdentegades.  

1. Un barril de sabó moll

SINOPSI

Aquest capítol esta ambientat al port, el patró portava el sabó moll i es va barallar amb un dels treballadors, en Florenci. Els treballadors descarregaven caixes per donar-les a les botigues. El llaüter havia de portar rodant el barril pel terra però de sobte mentres que el portava es va posar a ploure i el barril va començar a rodar cap a baix per un carrer petit per culpa de la pluja i va caure dintre d'un café fent-lo malbé. Tota la gent va sortir sobtada per veure que havia passat perquè el carrer estaba ple d'escuma.

VOCABULARI

Encetar:

1- Començar una acció.

Senalles:

1- Cabàs d'espart o palma.

Retrunyien:

1- Quan fas un soroll fort i que ressoni.

Catxamona:

1- Bufetada o un cop al clatell.

Molló:

1.- Senyal clavat a terra que marca els límits d'un terreny

Escarnis:

1- Burla cruel i humiliant

Xollant:

1- Tallar arran els cabells a una persona o el pèl o la llana a un animal.

2. La Plaga de la Ribera

SINOPSI

Aquest capítol està escrit en forma de carta, l'escriu Jeroni Salses i Santapiga, per entregar-li al director de la presó de Lleida. A la carta explica que feia bastant de temps havien decidit fer obres a l'Ajuntament perquè portava massa temps i era molt vell, d'aquesta manera van decidir buidar-lo i repartir les coses entre la gent del poble. Ells dos es van ocupar d'en Valerià, era un criminal que a l'Elisenda no li feia ni mica de gràcia però amb el temps es van donar compte que era una persona de fiar. Ells van decidir de fer-li una carta al director de la presó per preguntar-li si li donava el permís de que en Valerià rebés classes professionals. La parella no tenia  fills i van pensar en gastar-se els diners que tenian amb ell.

VOCABULARI

Enfarfegat:
1- Ple d'un nombre excessiu d'accessoris.
Entrellat: 
1- Manera com s'ha esdevingut o realitzat quelcom objecte d'una indagació.
Guillar:
1- Pispa alguna cosa.
Tros de quòniam:
1- Persona que no és intel.ligent ni sensible.
Afanyar:
1- Robar d'amagat, sense violència.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

SINOPSI

Aquest conte s'inicia amb en Cristòfol que li explica a Jesús Moncada les mil i una aventures que va viure a l'enterrament d'un veï molt important, L'oncle Nicolau. Aquest enterrament va passar en un moment molt inoportu ja que coincidia amb la mateixa hora que hi havia el gran partit de futbol entre l'equip local i el seu contrari. Aquet greu problema per la gent del poble va fer que pensesin si anar al partit o l'enterrament d'en Nicolau. La majoria de la població va pensar's-ho i van preferir anar a l'acomiadament d'en Nicolau ja que era una persona molt important.

VOCABULARI

Absolta:
1- Responsori que es diu per als difunts
Espatotxí
1- Persona de molt enginy.
Ataüllar:
1- Veure de lluny alguna cosa, sense distingir­la bé
Blasmar:
1- Desaprovar, censurar algú per haver obrat malament.
Acamboiar:
1- Acompanyar per tal de protegir.

4. Paraules des d'un oliver

SINOPSI

Tot comença quan un pagès va a collir olives de l'arbre d'un amic seu ja que l'Isidre està treballant de botiguer. Quan l'Isidre arriba al terreny del seu oncle veu al pagès recollint olives i es pensa que li estava robant. Tot i que el pobre home les estava collint per portar­les a l'Isidre perquè eren molt bons amics. El pagés li va dir a la seva dona, la Bassilissa, que quan anés a fer l'encàrrec li comentés a l'Isidre el que ell volia fer, però la seva dona era molt descuidada i no el va avisar, així que quan l'Isidre va arribar al terreny d'olives es va pensar que el pagès l'estava robant.

VOCABULARI

Bancals:
1- Tros de terra plana conreada, limitada per marges o rases.
Aixada:
1- Eina per cavar al camp; amb una plnxa de ferro a un dels extrems del pal.
Llaüt:
1- Embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.
Còdols:
1- Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament.
Madrilles:
1- Peix teleosti del ordre dels cipriniformes, que viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.

5. Informe provisional sobre la correguda d'Elies

SINOPSI

El coronista no sap a quina hora l'Elias ha sortit de casa ni el perquè surt corrents. Així que comença a preguntar a als habitants del poble per saber l'hora exacte la qual ell havia sortit amb tanta pressa. Mentres l'Elias va a algún lloc amb pressa passan un quants insidents, atropella en Jaume el sabater i un altre insident amb l'Antonia la botiguera de fruites i verdures. Resulta que l'Elias anava corrents per trobar l'ordinari, ja que la seva dona estava malalta, per dir-li que no li portés les medicines per la Joana perquè no passava del migdia.

VOCABULARI

L'estrebada:
1- Robatori amb violència que consisteix a arrencar a la víctima allò que el delinqüent vol emportar­se, generalment una bossa de mà.
L'afer:
1- Cosa a fer de certa importància, risc o perill
Rascanyosos:
1- Que sempre porta l’opinió contrària
Inquisitius:
1- Que serveix per a indagar
Afalagadores:
1- Que afalaga. Paraules afalagadores.

6. Futbol de ribera

SINOPSI

La història la qual s'explica en aquest capítol és que a l'hort d'en Ramón el qual hi van construir un camp de futbol situat a l'esquerre del Segre i a la dreta de l'Ebre. Explica que fa uns anys abans de la Guerra Cívil el camp de futbol va ser inundat per un riu. En Cristòfol explica que els foresters eren gent que no sabien que era un riu i per aixó mateix els deien gent de secà. En el instant el qual es va inundar el camp era en mitg d'un partit, es van posar tots els jugadors foresters a una part del camp on no hi arribava l'aigua, l'equip local van aprofitar aquell moment i van remuntar marcant sis gols.

VOCABULARI

Ascla:
1- És una estella Grossa de fusta.
Carbur:
1- És una llum portàtil de carbur utilitzat pels minaires.
Drissa:
1- Cap de corda que serveix per hissar les veles dels vaixells.
Endergues:
1- Conjunt de mobles, d’estris, etc.
Gaiata:
1- Bastó que utilitzen els pastors encorbat per la part superior.
Melitxa:
1- Petita formiga rogenca.
Regall:
1- Forat amb pendent per on passa l’aigua.